M O C I Ó  5 7 / V I I  D E L  P A R L A M E N T  D E  C A T A L U N Y A,  S O B R E  E L  C O N T E N C I Ó S 
R E L A T I U  A L  P A T R I M O N I  A R T Í S T I C  D E L  M U S E U  D E  L L E I D A  D I O C E S À  I 
C O M A R C A L

---

Moció consensuada i aprovada per unanimitat

Tram. 302-00175/07
Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en sessió tinguda el dia 19 de maig de 2006, d'acord amb l'article 139 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell Executiu sobre el contenciós relatiu al patrimoni artístic del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (tram. 302-00175/07), presentada pel diputat Sr. Josep Pont i Sans, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió.

Finalment, d'acord amb el que estableix l'article 139 del Reglament, ha aprovat la següent
 
Moció

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Mantenir com a col·lecció inscrita en el Catàleg de patrimoni cultural català, d'acord amb la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, les obres d'art en litigi que des de fa més de cent anys ha gestionat el bisbat de Lleida i que actualment gestiona el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i reconèixer explícitament la unitat de la col·lecció, atès que constitueix un patrimoni capaç d'explicar els contextos identitaris, històrics, socials i religiosos d'unes parròquies i unes comunitats amb forts vincles d'unió i d'entesa al llarg dels segles.

b) Promoure, una vegada definida la propietat de les obres, acords per a la gestió conjunta de la col·lecció independentment de l'existència de diverses seus museístiques dins l'àmbit territorial que històricament va generar les obres actualment en litigi, sempre que aquestes seus compleixin les condicions tècniques pertinents i d'acord amb un discurs museològic que expliqui les realitats compartides i la història comuna i que hi doni coherència.

c) Limitar l'autorització, en el cas que es produeixi, de la petició de traslladar les obres efectuada pel bisbat de Lleida al compliment previ, íntegre i fefaent de totes les condicions establertes per aquesta moció i per la Resolució del 5 d'abril, del Departament de Cultura, sobre la petició del bisbat de Lleida amb relació a la disposició de determinats béns que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.

d) Acordar que les obres d'art en litigi es conservin i s'exposin al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal mentre no s'arribi a un acord de gestió consensuat per les parts en conflicte que permeti de salvaguardar i difondre la col·lecció, d'acord amb el que recomanen el Consell Internacional de Museus (ICOM) i la comunitat museística internacional, per la qual les col·leccions d'un museu s'han de conservar, documentar, investigar i difondre perquè la societat les conegui i en pugui gaudir.


Palau del Parlament, 19 de maig de 2006

La secretària quarta                                                      El president del Parlament
Bet Font i Montanyà                                                        Ernest Benach i Pascual

---

---

L A  G E N E R A L I T A T  D E  C A T A L U N Y A  H A  D I C T A T  U N A  R E S O L U C I Ó  

A D M I N I S T R A T I V A  S O B R E  E L  L I T I G I  D E  L E S  O B R E S  D E L  M U S E U  D E  L L E I D A

D I O C E S À  I  C O M A R C A L  R E C L A M A D E S  P E L  B I S B A T  D E  B A R B A S T R E-M O N T SÓ


N O T A  R E L A T I V A  A  L A  R E S O L U C I Ó  A D M I N I S T R A T I V A  D I C T A D A.

N o t a  r e l a t i v a  a l s  a n t e c e d e n t s. -

En data 14 d’octubre de 2005 el Bisbat de Lleida va presentar davant el departament de Cultura  una sol·licitud en què demanava que, d’acord amb el que preveu l’art. 45.1 de la Llei del patrimoni cultura català, es tramités el corresponent expedient administratiu per tal  de concedir o denegar la necessària autorització per a disposar de les peces que en l’actualitat es troben en possessió del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal i així poder donar compliment al lliurament de les peces establert en el Decret de la Congregació pels Bisbes que va ser notificat al Bisbat de Lleida el 20 de setembre de 2005.

Un cop rebuda l’esmentada petició, el departament va començar la instrucció de l’expedient administratiu i li va demanar al Bisbat que aportés un seguit de documentació necessària per poder dictar la resolució amb total coneixement de les circumstàncies relatives al cas.  L’expedient va quedar suspès mentre s’aportava tota la documentació requerida.

Per tal de fonamentar tècnicament la resolució es va considerar imprescindible demanar diversos informes, tant des d’un punt de vista museològic com jurídic, amb l’objecte d’analitzar la viabilitat de la petició del Bisbat de Lleida, tenint en compte que la decisió a prendre havia de vetllar per l’adequada protecció dels béns integrants de la col·lecció del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal i sempre en el marc del compliment de deure constitucional de conservació i promoció del patrimoni cultural (article 46 de la Constitució) i de l’objectiu de la pròpia Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

La sol·licitud presentada pel Bisbat ha estat tractada estrictament com una  qüestió tècnica i per això s’ha resolt recolzada sobre informes tècnics i defugint qualsevol valoració sobre aspectes aliens que no són competència del departament de Cultura com ara el relatiu a la propietat de les peces.

Es va concedir el preceptiu tràmit d’audiència als interessats (Bisbat de Lleida, Diputació, Ajuntament, Consell Comarcal del Segrià i Bisbat de Barbastre Montsó) que van tenir accés a l’expedient i van formular les al·legacions que van considerar convenients.

No es va donar tràmit d’audiència al Consorci degut a que s’havia de reunir el Plenari del qual forma part el Bisbe de Lleida, que és qui fa la petició, i la Consellera de Cultura que és qui l’havia de resoldre. Es va considerar que podia donar lloc a una confusió de les posicions. A més el Consorci ja s’havia pronunciat sobre aquesta qüestió en la sessió que va celebrar el dia 18 de gener de 2006 i havia consensuat un document relatiu  a la petició, que en essència no difereix gaire la resolució que ara s’ha dictat.
D’altra banda, tots els membres que formen part del Consorci (Diputació, Ajuntament, Consell Comarcal del Segrià i Bisbat de Lleida) han pogut fer ús del dret d’al·legacions amb la qual cosa entenem que han quedat plenament garantits els drets del Consorci.

N o t a  r e l a t i v a  a l  f o n s  d e  l a  r e s o l u c i ó . -

A l’hora de dictar la resolució el primer que s’ha analitzat ha estat si els valors culturals de la col·lecció del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal que van merèixer la seva catalogació l’any 1999 es mantenen en l’actualitat. De l’exàmen dels informes tècnics s’ha conclòs que sí, que les raons per les quals la col·lecció va ser inclosa dins del catàleg del patrimoni cultural català continuen vigents, que  el valor de la col·lecció no ha minvat des de que es va catalogar l’any 1999 i que el valor del conjunt de la col·lecció és absolutament superior al de la suma de cadascun dels elements que la integren. Per tant, els elements i factors de caràcter cultural i històric que van donar lloc a la catalogació de les peces del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal com a col·lecció es mantenen en l’actualitat, sense haver-ne experimentat cap reducció.

Així mateix durant la tramitació de l’expedient s’ha fet palesa la necessitat de garantir la unitat de la col·lecció. I per garantir la unitat de la col·lecció és imprescindible garantir-ne la gestió per part d’una única entitat que ha d’assegurar la unitat de la col·lecció, mitjançant la definició de polítiques de conservació,  investigació, exposició i publicació i d’altres que en fossin necessàries. 

Des d’un punt de vista jurídic, la concessió o denegació de l’autorització de la petició  és una potestat discrecional que  concedeix a l’administració un marge  que li permet adoptar una resolució que no es limiti a autoritzar o denegar, sinó que pot anar més enllà adoptant una resolució o­n s’estableixi els condicionants o requisits necessaris pel compliment de les finalitats que la norma persegueix (en aquest cas la protecció i defensa del patrimoni cultural català). Entre aquestes mesures que permeten garantir la unitat i integritat de la col·lecció hi tindrien cabuda l’adopció d’acords entre les parts implicades per a establir una gestió conjunta de la col·lecció i l’adopció d’acords per a definir polítiques conjuntes per a la conservació, investigació, difusió i foment així com per a qualsevol tema que afectés a la gestió de béns que la integren.

Els propis membres del Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal en la reunió del Plenari de 18 de gener de 2006, van aprovar uns criteris per a l’establiment d’un acord entre les parts afectades en el qual es preveia: el disseny d’unes accions museogràfiques compartides; l’establiment de fórmules per a la difusió conjunta de la col·lecció; l’estímul per a la creació de nous públics; l’edició d’un catàleg únic del conjunt de les obres; l’establiment d’una política conjunta d’itinerància d’obres o exposicions; una proposta activa de dipòsits, beques d’investigació i publicacions; la creació d’itineraris de turisme rural que contribueixen a difondre i prestigiar els valors del seu patrimoni cultural i la creació d’un patronat propositiu i consultiu que impulsarà aquests compromisos i iniciatives.


D’acord amb tot això la resolució adoptada autoritza el Bisbe de Lleida, de forma parcial, a disposar de determinats béns sempre i quan es compleixin un seguit de mesures per a garantir la unitat i la integritat de la col·lecció del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, i així respectar la consecució de les finalitats de protecció, conservació, acreixement, investigació i foment previstes a l’article 1 de la Llei del patrimoni cultural català.

C o n d i c i o n s . -

Les condicions que el Bisbat ha de complir per a la disposició dels béns són:

- Que es respecti la unitat i integritat de la col·lecció del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, mitjançant la gestió unitària de dita col·lecció per part d’un òrgan de caràcter executiu i decisori en el qual hi han d’estar representats totes les parts afectades en aquest conflicte.
- Que un cop garantida la unitat de gestió de la col·lecció, es faciliti la creació de més d’una seu museística  a fi que hi hagi dualitat de seus en el territori català i aragonès.
- Que s’estableixin fórmules per a la difusió conjunta de la col·lecció.
- Que s’estimuli la creació de nous públics.
- Que s’editi un catàleg únic del conjunt de les obres.
- Que s’estableixi una política conjunta d’itinerància d’obres o exposicions.
- Que s’acordi una proposta activa de dipòsits, beques d’investigació i publicacions.
- Que s’acordi la creació d’itineraris de turisme rural que contribueixen a difondre i prestigiar els valors del seu patrimoni cultural.
- Que es creï un patronat propositiu i consultiu integrat per totes les parts afectades que ha d’impulsar tots els anteriors compromisos.
 

R e c u r s o s  q u e  e s  p o d e n  i n t e r p o s a r  c o n t r a  l a  r e s o l u c i ó . -

- Recurs potestatiu de reposició davant la conselleria de Cultura en el termini d’un mes.

- Recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos, en ambdós casos, a comptar a partir de la notificació de la  resolució.     

Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura

RECULL DE PREMSA SOBRE EL LITIGI 

resta d'articles

---

PREMSA SOBRE EL LITIGI I EL PAPER DE L'AMC

El Periódico. 9.03.2006         La Mañana. 7.03.2006          La Mañana 4.04.2006        Segre 7.03.2006 

L’ A S S O C I A C I Ó   D E   M U S E Ò L E G S   D E   C A T A L U N Y A   O P I N A   S O B R E   L A    
P O S S I B I L I T A T   D’ U N   P A C T E   S O B R E   E L   L I T I G I   D E   L E S   O B R E S  
P R O C E D E N T S   D E   L A   F R A N J A   D E   P O N E N T   R E C L A M A D E S    P E L   B I S B A T  
D E   B A R B A S T R E - M O N T S Ó

P R È V I E S

El Bisbat de Lleida ha sol·licitat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la preceptiva autorització, d’acord amb el que preveu l’article 45.1 de la Llei de Patrimoni Cultural Català, per a la disgregació de la col·lecció que va aportar als fons museogràfics fundacionals del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, col·lecció que va ésser inclosa al catàleg de bens del Patrimoni Català al 1999. Aquesta sol·licitud la fa el Bisbat de Lleida en compliment d’allò a que l’obliga el decret administratiu de la Congregació dels Bisbes en relació a la reclamació efectuada pel Bisbat de Barbastre-Montsó sobre la propietat de 122 objectes.

Paral·lelament, el Bisbat de Lleida resta a l’espera de les accions a dur a terme després que la Signatura apostòlica hagi admès a tràmit el recurs presentat el 19 d’octubre de 2005 contra el decret de la Congregació dels Bisbes que ordenava lliurar les obres d’art en litigi al Bisbat de Barbastre-Montsó.

Davant de tots aquests fets, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, abans de procedir a donar complida resposta al requeriment del Bisbat de Lleida, ha demanat l’opinió a l’AMC sobre els possibles termes i compromisos a assolir en un possible pacte amb el Govern d’Aragó, a subscriure posteriorment pels Bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó, per tal de superar el llarg litigi que pesa sobre els béns artístics objecte de reclamació i, en concret, sobre si les formules proposades en aquest pacte poden ser considerades tècnicament viables per garantir la integritat de la col·lecció del Museu de Lleida.

La Junta Directiva de l’Associació de Museòlegs de Catalunya ha atès la demanda formulada en els següents termes: 

F O N A M E N T S

1. El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal és un museu d’administració pública amb personalitat jurídica pròpia, dins del qual el Bisbat de Lleida és un dels seus membres integrants, juntament amb la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Segrià i la Diputació i l’Ajuntament de Lleida.
   
   
2. El patrimoni artístic de l’Església està sotmès a la legislació civil sobre patrimoni artístic. En aquest sentit, allò que el caracteritza és el fet d’ésser béns patrimonials d’interès comú sotmesos a les legislacions catalana, espanyola, europea i internacional en matèria de patrimoni i museus i no únicament al dret canònic. Les obres per a les quals se sol·licita autorització per a ser desafectades de la col·lecció formen part del catàleg de Patrimoni Cultural Català i hi van ser incloses  com a col·lecció.
   
   
3. Qualsevol disgregació de col·leccions catalogades com a Patrimoni Cultural Català ha d’estar plenament motivada. En aquest sentit, la sol·licitud de disgregació de la col·lecció catalogada del Museu de Lleida, el lliurament d’una part al seu titular —en aquest cas el Bisbat de Lleida que és l’únic ens que davant la Generalitat de Catalunya hi consta com a titular de les obres— i la consegüent sortida d’aquests béns culturals amb destí a un altra institució eclesiàstica —el Bisbat de Barbastre-Montsó—, tal i com és públic i notori, està basada únicament en el canvi de titularitat de les obres objecte de litigi, aspecte que, per altra banda, encara resta pendent d’ésser objecte de sentencia ferma.
   

A la vista, doncs, d’aquests punts i, com en anteriors declaracions públiques ha fet l’Associació de Museòlegs de Catalunya, la seva Junta Directiva considera:

• Que la col·lecció del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal continua essent fruit d’una història comuna i d’unes relacions culturals entre unes parròquies que fins fa ben poc conformaven el Bisbat de Lleida. La segregació administrativa de les parròquies de la demarcació aragonesa no invalida en absolut aquesta herència cultural ni pot obviar l’existència actual d’un flux de relacions socials, econòmiques i culturals d’aquests territoris. Les raons per les quals la col·lecció va ser inclosa dins del catàleg del Patrimoni cultural català continuen essent vigents.
  
  
• Que cal reafirmar-se en el principi de permanència i integritat de les col·leccions, seguint les recomanacions internacionals que es deriven del codi de deontologia del Consell Internacional dels Museus (ICOM) considerant que no existeix cap raonament museològic que justifiqui la descatalogació de la col·lecció del Museu de Lleida i la desmembració d’una part de la seva col·lecció. En aquestes directives es defensa la permanència i la protecció de les col·leccions dels museus i només s’accepta la devolució i restitució de la propietat cultural si l’ingrés de peces al museu s’hagués fet violant els principis sobre la importació, l’exportació i la transferència il·legals de propietats culturals. I aquest no és el cas que ens ocupa. 
  
  
• Que la desmembració de part de la col·lecció del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, d’altra banda, pot assentar un greu precedent que repercutiria –sense cap mena de dubte– en la unitat i permanència de les col·leccions museístiques originades lícitament d’un bon nombre de museus, tant eclesiàstics com els dependents d’administracions públiques. En aquest sentit, una resolució que impliqués la desmembració de la col·lecció del Museu de Lleida no tancaria definitivament el litigi patrimonial, ans el contrari, només seria el precedent o l’inici de posteriors reclamacions que afectarien altres institucions patrimonials.
  

Tenint en compte, però, el debat generat com a conseqüència del litigi entre els Bisbats de Lleida i el de Barbastre-Montsó, la Junta Directiva de l’AMC vol exposar, també, les següents puntualitzacions:

En relació a la propietat de les obres

L’argument únic per a la descatalogació de les obres objecte de litigi és el canvi de la seva titularitat: del Bisbat de Lleida al Bisbat de Barbastre-Montsó (encara que el Bisbat de Barbastre-Montsó i el decret de la Congregació dels Bisbes parli “del retorn als seus legítims propietaris”).

Tot i que la resolució del tema de la propietat de les peces objecte de litigi pugui ser interpretada com un assumpte exclusivament intern de l’Església, no es poden obviar algunes consideracions que es deriven de la dimensió pública d’aquest patrimoni i del paper desenvolupat pel patrimoni artístic en possessió de l’Església en la política de museus de la Generalitat i en les  inversions públiques que aquesta Administració hi ha esmerçat en els  darrers anys:

• L’Església Catòlica, com a tal, no es titular de cap bé. De la immensa majoria del patrimoni de l’Església el titular ho és alguna de les persones jurídiques que conformen l’Església Catòlica, com les diòcesis o les parròquies. Aquesta pluralitat de persones jurídiques eclesiàstiques gaudeixen de personalitat davant el dret civil de cada Estat. Certament, però, tot aquest patrimoni es objecte d’un cert tractament unitari a través de l’autoritat de Pontífex romà.
  
  
• La reclamació de la propietat de les obres en litigi per part del Bisbat de Barbastre-Montsó s’efectua sobre la base de la informació aportada pel catàleg d’una exposició, document sense cap valor jurídic, o­n s’apunten les procedències de les peces, en molts casos de manera hipotètica. No està determinada, per tant, amb plena seguretat la seva autèntica i segura procedència. En aquest sentit, la reclamació ignora la possibilitat que part d’aquestes obres fossin prèviament originàries de la catedral de Lleida, com apunten recents investigacions.
  
  
• Tot i que la possessió ininterrompuda, pública, pacífica i de bona fe, sense que s’hagi produït cap reclamació fins l’any 1995 per part de les parròquies originàries, estableix la propietat de les peces a favor del Bisbat de Lleida, des d’un punt de vista civil, aquest pot acreditar documentalment la propietat de 92 de les obres reclamades i, per tant, provar l’origen absolutament legítim de la col·lecció diocesana. No es tracta per tant, d’un retorn d’obres al seu propietari, sinó d’un canvi de titularitat que ignora els fonaments bàsics del dret civil.
  
  
• Per tant, abans de prendre qualsevol resolució que doni per tancat el tema de la propietat i titularitat de les obres caldria esperar la sentència definitiva de l’Església en relació a la propietat de les obres objecte de litigi, sense descartar que finalment alguna de les parts que se sentin afectades per aquesta puguin traslladar el litigi a l’àmbit civil.
  

Finalment, no podem més que criticar la indolència amb que anteriors responsables episcopals de Lleida van tractar l’assumpte de la propietat de les peces, de greus conseqüències des d’un punt de vista patrimonial, i a la Congregació dels Bisbes per prioritzar les consideracions polítiques per damunt de la història, l’herència cultural i el territori i per ignorar de manera clara i evident la legitimitat dels drets del Bisbat de Lleida sobre les obres objecte de litigi. Ha estat l’Església qui en totes les seves resolucions no ha tingut en compte els principis museològics d’integritat i permanència de les col·leccions museístiques.

Potser sigui ja hora que des de les administracions públiques catalanes es comenci a qüestionar el fet que la major part de les inversions públiques en infrastructures museístiques d’aquest país en els darrers vint anys, a banda dels museus nacionals, han tingut com a receptors privilegiats els museus de l’Església o aquells altres que acollien les col·leccions diocesanes, sense l’existència de cap mena de contrapartida per part dels seus titulars —privats— a aquest esforç públic, en el sentit de facultar la cessió de les col·leccions que custodien o, si més no, la necessària estabilitat dels fons artístics. L’administració hauria de valorar sempre les inversions realitzades en la conservació i restauració del patrimoni museístic “privat” i abans de descatalogar i permetre la sortida d’aquest patrimoni d’un museu públic, si aquest fos els cas, exigir el rescabalament econòmic al seu titular.

En relació a l’accés públic i a la difusió de les col·leccions.

La construcció d’una nova seu per al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal ha de servir per a la potenciació de les tasques de conservació, estudi i difusió de les col·leccions que fins ara venia desenvolupant el Museu Diocesà de Lleida en relació a un territori que coincideix amb l’àmbit territorial i social de l’antiga diòcesis de Lleida, espai que ha generat al llarg de més de 800 anys d’història la col·lecció que posseeix. Aquesta demarcació es correspon igualment -com així ho reconeixen totes les parts en conflicte- a un àmbit de relacions econòmiques, socials i culturals presents que s’articulen al voltant de la ciutat de Lleida. És adequat, per tant, que Lleida continuï funcionant com a centre de difusió d’aquest patrimoni. En aquest sentit cal destacar, tanmateix, que el propi Projecte Museològic del Museu de Lleida contempla formules de col·laboració amb les parròquies de la Franja, territori del qual procedeixen moltes de les obres objecte de litigi, proposant-s’hi que el museu s’organitzi i es complementi amb una sèrie d’ens descentralitzats o extensions.

L’Associació de Museòlegs de Catalunya va instar en el seu moment al govern de la Generalitat de Catalunya a negociar de manera immediata amb totes les parts afectades les solucions polítiques, culturals, tècniques i administratives necessàries per resoldre aquest contenciós, des del convenciment que existien fórmules i exemples suficients que podien servir de model per arranjar satisfactòriament el conflicte. Per tant, acollim positivament la iniciativa de la Generalitat de Catalunya per a l’establiment d’un acord que tanqui una llarga etapa de conflicte i desconfiança entre els governs i les diòcesis, i proporcioni un nou marc de col·laboració, cooperació i diàleg.

La proposta recull tots els punts bàsics en els quals estan d’acord tots els membres del Consorci i, entenem, és una base sòlida per intentar tancar una entesa amb Aragó. L’acord proposa, entre d’altres, les següents fórmules de col·laboració: el disseny d’unes accions museogràfiques compartides, l’estímul per crear nous públics, l’edició d’un catàleg únic del conjunt d’obres, una política d’itinerància d’obres o exposicions, una proposta activa de dipòsits, beques d’investigació, itineraris de turisme cultural i un patronat propositiu i consultiu que impulsarà aquests compromisos i iniciatives.

En la proposta d’acord, que valorem en general de manera positiva, hi plana un concepte clau, que és el que finalment ha de possibilitar l’entesa entre totes les parts (si del que es tracta és de pactar per unir i no per dividir): el reconeixement efectiu de la unitat de la col·lecció museística, aspecte que coincideix amb els plantejaments pròpiament museològics que sempre hem defensat.

Però, com garantir aquesta unitat i integritat de la col·lecció, que és del tot clara des d’un punt de vista patrimonial i cultural, en el marc de la proposta d’acord?

La propietat de les obres no és un element significatiu en relació al concepte d’unitat de les col·leccions, encara que, certament, pot condicionar-la. El que sí que és absolutament determinant és la gestió efectiva per part d’una única entitat, ens o institució, amb capacitat econòmica i decisòria per establir polítiques i plans d’actuació en relació a la col·lecció. De fet, diversos titulars poden compartir una col·lecció quan aquesta es gestionada per un sol òrgan directiu i de gestió participat per tots els seus titulars. En canvi, és molt difícil mantenir l’efectivitat d’aquest concepte quan dos entitats, ens o institucions tenen plena capacitat sobre la col·lecció o part d’aquesta, i l’únic que s’estableix entre elles és un marc de col·laboració i una declaració d’intencions respecte de les “seves respectives col·leccions”.

En el cas que ens ocupa, doncs, la proposta de constitució d’un òrgan en el qual s’integrin totes les parts implicades en el litigi, entenem que hauria de contemplar el reconeixement efectiu de la unitat de la col·lecció i la capacitat d’aquest òrgan per gestionar-la, per establir el discurs museogràfic corresponent i totes aquelles altres accions per a la seva conservació, estudi, exhibició i difusió.

En relació a la ubicació física de la col·lecció

Un altre dels elements a valorar és el relatiu a la ubicació física de la col·lecció. Inicialment sembla que la opció més clara en aquest àmbit és la de reunir la col·lecció en un sol equipament. Però si ens atenem a les recomanacions de l’ICOM que aconsellen l’aprofitament compartit de les col·leccions amb els territoris de procedència, d’acord amb el principi que “la col·lecció d’un museu és l’expressió del patrimoni cultural i natural de les comunitats de les quals procedeixen”, i és evident, per altra banda, el valor simbòlic que presenta el patrimoni com a element d’identificació de les identitats regionals, locals i polítiques, sembla del tot convenient insistir en la via que el propi Projecte Museològic del Museu de Lleida preveu, els ens descentralitzats, i anar encara més enllà contemplant la possibilitat que l’òrgan gestor de la col·lecció que s’ha de crear (de caràcter executiu) pugui disposar d’una altra seu museística en territori aragonès, concretament en l’àmbit territorial, cultural i social que participà en la generació de la col·lecció: el territori de la Franja, dins el qual assoleixen la seva màxima i autèntica significació.

En resum i per tot el que s’ha exposat fins aquí, la Junta Directiva de l’AMC, ha recomanat i ha aconsellat:

• Respecte a la propietat de les obres: tenir en compte que el procés judicial eclesiàstic està encara obert, pendent de la sentència definitiva dels tribunals de l’Església vaticana en relació a la propietat de les obres objecte de litigi, i que, finalment, alguna de les parts que se sentin afectades per aquesta puguin traslladar el litigi a l’àmbit civil.
  
  
• Respecte a l’accés públic i a la difusió de les col·leccions: reconèixer la unitat de la col·lecció museística i garantir-la a través d’una única entitat, ens o institució de gestió amb capacitat econòmica i decisòria per establir polítiques i plans d’actuació en relació a la col·lecció. En aquest sentit caldria tenir en compte també, d’acord amb el codi de deontologia de l’ICOM, la necessària col·laboració amb les comunitats de procedència de les col·leccions, trobant les formules adequades de participació d’aquestes en els òrgans de decisió sobre aquest patrimoni.
  
  
• Respecte a la ubicació física de la col·lecció: contemplar la possibilitat que l’òrgan de gestió esmentat pugui disposar d’una altra seu museística en territori aragonès i concretament en l’àmbit territorial, cultural i social de la Franja.

La Junta Directiva de l’AMC entén, també, que acomplint-se les premisses anteriors, el pacte podria ser viable perquè:

• respectaria la unitat i la integritat de la col·lecció, el retorn i el respecte a l’origen i procedència de les peces, al context cultural en el qual assolirien la seva plena significació,
  
• podria donar satisfacció a les aspiracions identitàries de les parts afectades.

Entén, tanmateix, que no hi pot haver solució satisfactòria si el pacte considera la divisió de la col·lecció, ni tampoc si el pacte és imposat per alguna de les parts litigants, els seus legítims i els seus suposats propietaris, o les diferents institucions que els hi donen suport. Cal aspirar a un pacte que uneixi i que no sancioni decisions que res tenen a veure amb la conservació, l’estudi i la difusió d’una col·lecció comuna i a la garantia del seu accés públic.

ASSOCIACIÓ DE MUSEÒLEGS DE CATALUNYA
Barcelona, 22 de febrer de 2006.

I N F O R M E   D E   L A   S E C C I Ó   H I S T Ò R I C O - A R Q U E O L Ò G I C A    D E   L’ I N S T I T U T  
D’ E S T U D I S  C A T A L A N S  S O B R E  E L S  O B J E C T E S  D E L  M U S E U  D I O C E S À  I           
C O M A R C A L  P R O C E D E N T S  D E  L A  F R A N J A  D E  P O N E N T  Q U E  R E C L A M A  E L       
B I S B A T  D E  B A R B A S T R E - M O N T S Ó

---

Els membres de la secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, reunits en la cesio del dia 24 de novembre, vam tractar la quesito de les obres artístiques de l’antic Museu Diocesà de Lleida procedents de la Franja de Ponent que ara reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. Hem de manifestar-vos que, segons el nostre punt de vista –coincident amb el d’altres grups de ciutadans també preocupats per haches problema–, resulta molt clar que el patrimoni museístic de l’antic Museu Diocesà de Lleida, aportat per l’Església al Consorci del Museo de Lleida Diocesà i Comaracl, està format per béns desafectats del culte des d’anticm integrats a la col·lecció diocesana i museografitas sense cap coacció ni espol. Ben al contrari, han estat adquirits pacíficament i legalment, tal com consta en els documents que garantiesen que el bisbat de Lleida n’és el propietari, i amb la conformitat i la satisfacció de les parròquies de procedència, que, al llarg d’un segle, mai no els han reclamat. No hi ha, doncs, cap argument ètic, ni històric ni cultural que aconselli de lliurar graciosament aquests béns a la seu episcopal de Barbastre-Montsó, o­n no han estat mai.

La ciutat de Lleida ha estat el centre espiritual, intel·lectual i artístic del seu bisbat des de l’època medieval. És indispensable contextualizar la història i l’art d’aquest territori en el seu conjunt per poder-los comprendre. Ni Lleida ni dels seus municipis de la seva diòcesi històrica, incloent-hi els de la Franja, no poden ser desarrelats dels seus orígens i desvinculats de la resta del territori sense sofrir un greu perjudici cultural i identitari. Les obres que conserva el Museu  Diocesà de Lleida foren produïdes i incardinades en l’ambient que emanava del seu bisbat i només tenen ple sentit integrades en el seu àmbit cultural. El Museo Diocesà de Lleida, com a conjunt, és un instrument bàsic per a la història i la identitat de tot el territori de l’antic bisbat. La dispersió de qualsevol element de les col·leccions d’aquest museu perjudica el conjunt i disminueix el valor cultural de cadascun dels objectes que les integren. La unitat de la col·lecció diocesana és, doncs, irrenunciable.

Altrament, obrir la via de la dispersió d’un patrimoni museístic coherent, a Lleida o a qualsevol lloc, representa una imprudencia temerària que podria portar a conseqüències imprevisibles, peró, de ben segur, culturalment funestes. La ciutat de Barbastre i el bisbat que reclama aquests béns són aliens al seu entorn històric i cultural. Els arguments històrics, artístics i museològics desaconsellen absolutament de disgregar la col·lecció per lliurar-ne una part a Barbastre-Montsó.

Ignorar o obviar tot el que està en joc en haches moment seria, segons la nostra opinió, indicatiu d’una perillosa irresponsabilitat, des d’una òptica tan tècnica com política. La dispersió de les col·leccions de l’antic Museo Diocesà de Lleida representaria un gravíssim precedent, puix que altres grans museos catalans integrats totalment o parcialment per fons diocesans (Museo Episcopal de Vic, Museo d’Art de Girona, Museo Diocesà i Comarcal de Solsona, etc.) podrien viure en el futur situacions semblants en el cas que es fragmentessin o es modifiquessin els territoris de les respectives diócesis. Renunciar a la integritat de les col·leccions, a més, suposaria malbaratar els recursos, el treball i l’esforç invertits fins ara en el nou projecte museològic i el nou edifici del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, projectat d’acord amb un discurs museogràfic que compta amb totes les obres i que havia de ser –i ha de ser– un dels proyectes culturals més ambiciosos per a les Terres de Ponent.

Per esguard dels articles 5 i 45 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, ens considerem amb l’obligació moral i legal de col·laborar, mitjançant totes les vies legítimament posibles, incloent-hi la judicial, en la presentació de tots els valors del patrimoni cultural, els quals resultarien perjudicats amb la dispersió de qualsevol dels objectes que formen el conjunt de la col·lecció diocesana de Lleida. En efecte, tal com especifica la Resolució de 20 de maig de 1999, en la qual el conseller de Cultura de la Generalitat inclou en el Catàleg del patrimoni Cultural Català «la col·lecció, que consta de 1.810 objectes, del Museo Diocesà de Lleida», a aquests se’ls hi ha d’aplicar l’esmentat article 45 de la Llei del patrimoni «atès que la unitat dels fons del Museu Diocesà de Lleida constitueix un element rellevant dels seus valors culturals».

D’acord amb les disposicions legals, i tal com ha afirmat públicament el Departament de Cultura, en haches tema se seguiran estrictament criteris tècnics. Per això, els membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Esudis Catalans us informem que, a parer nostre, el valor del conjunt de la col·lecció és absolutament superior al de la suma de cadascun dels objectes que la integren, i us demanem que, per preservar haches valor d’interès general per a tots els estudiosos de la història i de l’art i per a tota la societat, no es permeti la dispersió de cap d’aquests objectes.

La Secció Històrico-Arqueològica dóna el seu suport en la defensa de la integritat d’aquest patrimoni, que converteix el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal en una de les institucions museístiques més importants del país.

Barcelona, 16 de febrer de 2006

I N F O R M E   D E   L A   C O M I S S I Ó   E X E C U T I V A   D E   L A   J U N T A   D E   M U S E U S   D E   
C A T A L U N Y A      S O B R E   E L   L I T I G I   D E   L E S   O B R E S   P R O C E D E N T S   D E   L E S   
P A R R Ò Q U I E S   D E   L A   F R A N J A

La Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya (CEJMC), reunida en sessió ordinària el dia 23 de febrer de 2006, amb el tercer punt de l’ordre del dia dedicat a “Sessió monogràfica sobre el patrimoni del Museu de Lleida reclamat pel Bisbat de Barbastre-Montsó“,  i reunida de nou el dia 2 de març de 2006 en sessió extraordinària, emet el següent informe per facilitar l’acompanyament a la decisió del Departament de Cultura, en el camí de trobar la millor  solució i de fer-la efectiva al més aviat possible.
 

1. La Junta de Museus ha anat analitzant aquest tema en diverses reunions de la Comissió Executiva i del Plenari i sempre ha mostrat la seva preocupació per l’estat de la polèmica sorgida entorn del patrimoni cultural en litigi i ha destacat la importància de preservar aquest patrimoni cultural al costat de la comunitat cultural que l’ha creat, fet possible i conservat fins als nostres dies.

2. Després d’avaluar l’estat de la qüestió i d’analitzar des de diferents  punts de vista el litigi plantejat, els membres de la CEJMC  de manera unànime i tenint en compte el procés i la situació actual del conflicte, creuen que la solució més adient per al patrimoni cultural afectat i les comunitats implicades és la d’instrumentar i fer efectiu un pacte de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i els  bisbats de Lleida i de Barbastre-Montsó.

3. La Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya insta a la col·laboració entre totes les parts implicades, tot tenint en compte:

* El reconeixement necessari de la unitat de la col·lecció, en el sentit d’un patrimoni capaç d’explicar els contextos històrics, socials i religiosos d’unes parròquies i comunitats amb forts vincles d’unió i d’entesa  al llarg dels segles.

* La unitat de la col·lecció és compatible amb l’existència de diverses seus museístiques dins del marc territorial que històricament va generar les obres actualment en litigi, sempre que aquestes seus reuneixin les condicions tècniques apropiades i d’acord amb un discurs museològic capaç d’explicar i de donar coherència a les realitats compartides i a la història comuna. 

* Un acord que promogui la gestió conjunta del patrimoni cultural en litigi. Per aconseguir-ho, caldrà la creació d’un ens superior de cooperació amb la capacitat d’establir polítiques i plans d’actuació comunes en relació a la col·lecció i, a més, en tot allò que pugui potenciar l’acció sociocultural de les diferents seus museístics i els centres patrimonials implicats. La Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya recomana que es tingui una especial sensibilitat envers els territoris de la Franja perquè es beneficiïn de l’esmentada acció sociocultural.

4. La Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya emet aquest informe des de la seva autonomia de criteri, d’acord amb les competències que li confereix la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de Museus de Catalunya, des del convenciment que aquesta proposta reforça la preservació conjunta de la  col·lecció i garanteix i potencia el  restabliment social d’un patrimoni comú, tot seguint les directrius del codi de deontologia de l’ICOM, en què es remarca la necessària col·laboració amb les comunitats de procedència de les col·leccions.

La Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya considera com a molt positiva i necessària la via de l’acord entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó i els bisbats de Lleida i de Barbastre-Montsó, amb independència de la resolució que finalment adopti el dicasteri corresponent del Vaticà en relació a la propietat del patrimoni cultural de la Franja.

Barcelona, 2 de març de 2006

La secretària                                                                                                 Vist i plau 
                                                                                                                       El president 

E L   P L E N A R I   D E L   C O N S E L L   D E   L L E I D A   D I O C E S À   I   C O M A R C A L  
A P R O V A   L A   P R O P O S T A   D' A C O R D   D E   C O L· L A B O R A C I Ó   E N T R E   E L S  
G O V E R N S   D E   C A T A L U N Y A   I   A R A G Ó,   I   E L S   B I S B A T S   D E   L L E I D A   I   D E  
B A R B A S T R E - M O N T S Ó.

---

Mieras: “Catalunya proposa un acord”

La consellera de Cultura, Caterina Mieras, ha presidit la reunió del Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, o­n s’han aprovat les bases d’un acord que, com ja va anunciar en la reunió del passat dia 4,  “tanca una llarga etapa de conflicte i desconfiança entre els governs i les diòcesis, i ens dóna un nou marc de col·laboració, cooperació i diàleg”.
     La proposta, aprovada per tots els membres del Consorci, recull la voluntat de resoldre el litigi per les obres d’art, iniciat el 1995 com a conseqüència de la segregació d’una part del Bisbat de Lleida, i que afecta algunes peces de la col·lecció del Museu Diocesà fundat el 1893.
     Aquest acord preveu el recolzament del Consorci en el cas que els dos governs i les dues diòcesis:
    
> acceptin la resolució judicial última en relació a la propietat d’aquests béns en l’àmbit del dret canònic
> respectin la catalogació de les col·leccions efectuada d’acord amb les competències de protecció i catalogació de les respectives lleis de patrimoni cultural
> reconeguin la història comuna de les comarques aragoneses i catalanes que havien format part de la diòcesi, i també l’esforç realitzat pel Bisbat de Lleida en la restauració i conservació d’aquest patrimoni al llarg dels anys.
> promoguin treballar conjuntament, els dos governs i les dues diòcesis, per elaborar un pla d’actuació que instrumenti la difusió d’aquest patrimoni en benefici de la salvaguarda, la coherència històrica, científica i museogràfica de les col·leccions dels Museus Diocesans de Lleida i de Barbastre-Montsó.
  
     La proposta marca tots els punts bàsics en els quals estan d’acord tots membres del Consorci, que presideix la consellera de Cultura, i serà la base per intentar tancar el marc d’acord amb Aragó. L’acord proposa, entre d’altres, les següents fórmules de col·laboració: el disseny d’unes accions museogràfiques compartides, l’estímul per a crear nous públics, l’edició d’un catàleg únic del conjunt d’obres, una política d’itinerància d’obres o exposicions, una proposta activa de dipòsits, beques d’investigació, itineraris de turisme cultural i un patronat propositiu i consultiu que impulsarà aquests compromisos i iniciatives.
     La consellera de Cultura, Caterina Mieras, ha reiterat el seu agraïment a tots i cadascun dels membres del Consorci el seu esforç per aconseguir aquest acord i ha manifestat la seva confiança en la voluntat de les institucions aragoneses per trobar una “solució cultural i cooperativa” que, posant en valor el patrimoni d’aquestes comarques, resolgui un conflicte que cap de les parts voldria eternitzar.

Lleida / Barcelona, 18 de gener de 2006